Aquest conjunt monumental que trobeu al turó de Sant Jordi està compost per la capella de Sant Jordi, del segle XV (fortificada al segle XIX quan fou convertida en torre de telegrafia i òptica) i les restes del castell medieval de Torcafelló. El conjunt va ser objecte d'una restauració i d'una rehabilitació dutes a terme pel Taller d'Història de Maçanet de la Selva entre els anys 1988 i 1997, i d'unes excavacions arqueològiques entre els anys 1999 i 2006 que van permetre descobrir la major part de les restes soterrades del castell.
Les restes d'època ibèrica i romana
El cim del turó de Sant Jordi ja havia estat ocupat molt abans de la construcció del castell medieval de Trocafelló. Tant els treballs d'excavació arqueològica com els de restauració van permetre la descoberta de materials arqueològics pertanyents al moment ibèric final, entre els segles II i I aC, i d'una ocupació bastant ferma que vam poder situar pels volts del l'any 0, ja en època romana, destruïda per la posterior consturcció del castell. Finalment, algun fragment de ceràmica i un petit conjunt de quatre monedes de bronze van delatar freqüentacions en aquest indret, també en época romana baiximperial (segles IV-V dC).
El castell de Torcafelló
El castell de Torcafelló va a ser construït al segle XI arran del procés de feudalització del país. Centraa una jurisdicció que s'estenia per les parròquies de Maçanet, Martorell i Sils i formava part del vescomptat de Cabrera. En nom dels vescomptes exercien la jurisdicció del terme els senyors de Maçanet que es van entroncar amb els Cartellà pels volts de l'any 1200 i passaren a viure a la seva nova residència de la plana (la torre de Cartellà), deixant la cura i el funionament del castell a una família de castlans, els Torcafelló.
El document més antic que coneixem dels castell és del 1106 i consisteix en un homenatge que fa el vescompte Ponç I de Cabrera a Ramon Berenguer III per tots els seus castells, llevat dels de Barres, Brivola i Torcafelon. En documents posteriors, el vescompte Ponç III assegurava la seva submissió al rei Alfons I i, com a garantia de compliment, li oferia cinc castells propis, entre els quals el de Torcafelon.
El castell presenta tres fases constructives seuperposades, de les quals tan solsconeixem bé la tercera. De la segona fase, del segle XII, es caracteritza per la construcció, al voltant de la torre, d'u pati interior de planta quadrangular, de 9,30 per 10 metres de uperfície, relacionat amb un desguàs fet de lloses de pedra que fou localitzat al seu costat sud-oest. Al nord.oest d'aquest pati, a més es va construir una nova estança sobre l'antic paviment de calç.
Al ap de poques dècades, presumiblement encara dins el segle XII, es va produir una nova reforma (fase III), de gran volada, que va donar al castell l'aspecte amb què en s ha arribat. En primer lloc, es va construir un recinte emmurallat de planta quadrangular, de 22 per 21 metres de costat que envoltava i protegia l'espai central del castell format pel pai interior i la torre. Entre el pati i la muralla hi va quedar així un espai que fou compartimentat en diverses estances, de les quals en coneixem sis.
La murallla és feta a base de carreus de pedra dissposats formant filades força regulars i té un gruix aproximat d'un metre. No s'hi han conservat enlloc restes d'espitlleres, torres o marlets, ni de cap tipus d'obertura, tot i que a reretranga que hi ha a la banda de llevant ens indica presumiblement on era la porta.
Pel que fa a es estances existents entre la muralla i el pati, en tres s'hi va trobar una llar molt senzilla, feta amb una solera d'argila envoltada d'un cèrcol de pedres i, llevat d'una de les de la banda de ponent, que presentava un paviment de morter hidràulic, la resta tenien sòls de terra trepitjada.
Fora d'aquest recinte principal va quedar un ampli espai rectangular al costat oest del castell, situat originalment a una cota més baixa. Al seu torn, aquest espai estava delimitat al sud-oest per l cisterna, un diposit de planta quadrangular de 5.05 peer 3.80 metres de perímetre i uns 3 metres d'alçada, amb l'interior revestit d'opus signium o morter hidràulic, del qual se'n conserven els murs est i sud. És probable que tant l'espai rectangular com la cisterna siguin anteriors a la reforma de la fase III, però les excavacions no van permetre assegurar-ho del tot.
La capella de Sant Jordi i la telegrafia òptica
Els materials arqueològics recuperats a les excavacions han posat manifest de manera clara que el castell fou abandonat cap a mitjans del segle XIII. A partir d'aquest moment, durant dos segles, la fortificació s'anà enrunant i, l'any 1450 es va construir sobre les seves restres la capella de Sant Jordi, un senzill edifici d'estil gòtic i de planta rectangular. Finalment, la conversió de l'indret en estació militar de telegrafia òptica a mitjan de segle XIX va reaprofitar (realçant-lo i readaptant-lo) l'edifici de la capella, així com una bona part dels murs exteriors del recinte central de l'antic castell, al voltant dels quals s'excavà un fossat defensiu que encara avui es conserva. En deixar de funionar al cap de pocs anys el sistema de telegrafia òptica, l'indret va quedar abandonat i tan sols la capella (en degradació constant) es va fer servir, fins fa escasses dècades, com a habitatge precari.
Visita virtual del Castell de Torcafelló
