Patrimoni

Valldemaria va ser el primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans. La primera notícia és del 1159 i estava sota la protecció de l'arquebisbe de Tarragona. La comunitat de Valldemaria, protegida pels Cabrera, subsistí com a priorat amb força vida als segles XIV i XV. El 1492 tenia només sis monges i començà una època de decadència. El 1543 la priora passà a residir a Sant Daniel de Girona, monestir amb el qual es fusionà definitivament el 1550. Ara en resta l'església, del segle XII, unida a una masia del segle XVII. La capella va ser restaurada pel Taller d'Història i inaugurada l'any 2008.

La construcció d'aquest castell es data pels voltants de l'any 1080, però la primera notícia fidedigna és de l'any 1106 en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera. Des de l'any 1231, al castell residien permanentment castlans o batlles. El 1450 s'autoritzà la construcció d'una capella dedicada a Sant Jordi.

El 1988, el Taller d'Història de Maçanet emprengué les obres de restauració que van suposar la recuperació de tot el conjunt: la capella, les muralles, el pont d'accés principal i els fossars.

En el seu origen era una petita església d'estil romànic que, segons sembla, fou destruïda. L'església parroquial de Sant Pere havia estat possessió del Monestir de Breda. El 1068 formava part, amb Maçanet, d'una batllia del vescomtat de Cabrera. Entre el 1830 i el 1840 hi hagué una epidèmia de còlera que va desolar aquestes comarques; llavors la gent de Martorell decidí construir una església sota el patronatge de Sant Pere en què s'hi va dedicar un altar a la imatge de Sant Sebastià, per demanar-li protecció contra la malaltia.

Sant Llorenç de Maçanet és una església romànica de Maçanet de la Selva (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La parròquia de Sant Llorenç de Maçanet està situat al centre de la població, amb construccions adossades als costats nord i de ponent.[1] Construïda entre els anys 1040 i 1070, està dedicada a Sant Llorenç. Durant els segles xiv, xv i xvi s'anaren construint diversos afegits i noves dependències, com ara la sagristia, que és del segle xvii. El 1936 l'església fou saquejada i incendiada. Actualment s'hi venera la imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu de Cabrera.

Hi ha documents de l'any 1207 que donen fe de l'existència d'Arnau de Foixà, donzell que comprà al rei uns masos, i que el 1239 s'emparentà per casament amb els Palau.

La casa, d'un gran interès arquitectònic, es va construir aprofitant restes de murs de l'antiga vila romana, del segle II ac. Restaurada l'any 1969, durant molts any es va fer servir com a restaurant.

Hi trobem, principalment, l'església parroquial d'estil romànic construïda el 1050 i dedicada a Sant Llorenç, patró de la vila. Des de l'exterior, a l'absis es poden observar tres èpoques diferenciades: al centre a baix, l'estructura primitiva de pedra, que anys més tard es va ampliar, i a la dreta, trobem la sagristia del segle XVII.

A la plaça també podem trobar vàries cases històriques de la vila, que destaquen sobretot pels seus finestrals d'estil gòtic molt ben conservats.

Amb 5.700 metres quadrats de superfície i datat entre els segles IV-II a.c, aquest poblat és compartit amb el terme de Lloret de Mar. Es donà a conèixer com a conseqüència de l'obertura de vials de la urbanització Montbarbat i es protegí la zona per evitar-ne la destrucció, començant les excavacions l'any 1978. Entre les troballes hi ha ceràmica gris emporitana, àtica de vernís negre i comú ibèrica, feta a mà i a torn. Per altra banda, també s'ha trobat ceràmica ibèrica al turó de cal Coix, i al sector oest de Martorell hi ha restes d'un poblat amb testimonis ibèrics i romans.

El pont fou construït al segle XVIII per travessar la sèquia que es va fer per dessecar l'estany, i sempre ha estat molt transitat ja que era pas obligat per anar al Molí de la Rupit i també per comunicar Maçanet amb l'Esparra i Riudarenes.

A uns cent metres sèquia avall encara hi ha restes dels pilars de l'antic pont, el primitiu, ara cobert per plantes i bardisses. Segons referències històriques, és possible que hi passés la Via Romana que, procedent de Tarragona, venia d'Hostalric i vorejava l'estany en direcció a la Gàl·lia i a Roma.

Maçanet i Santa Coloma de Farners són els únics pobles de la plana de la Selva dels quals es té constància de l'existència de pous de glaç. Fins fa poc temps, encara es podien localitzar tres d'aquests grans dipòsits excavats a terra: el pou de glaç de Buscastell; el de Can Villar, situat al Turó de la Neu i el de Puigtió, als límits de l'estany. El de Buscastell, de l'any 1650, és l'únic que s'ha pogut conservar i l'any 2002 va acabar el procés de restauració. Un complex procés de restauració per part del Taller d'Història de Maçanet va permetre la recuperació del pou més alt que es conserva a tot Catalunya, amb 12 metres d'alçada interior.

Cal destacar la torre de defensa, reformada després de les destrosses que patí arran la Primera Guerra Carlina, i el pati interior, amb la capella de Sant Jaume que té una bonica façana renaixentista.

L'arribada del llinatge dels Cartellà a Maçanet va tenir lloc el 1159 pel casament d'Arnau Guillem de Cartellà amb Ermesenda, pubilla de la casa de Maçanet que havia rebut la torre dels vescomtes de Cabrera.

És una casa palau en molt bon estat de conservació. Es tracta d'una fortificació de planta quadrada envoltada per muralla, amb una torre de defensa rodona de cinc plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars. L'edifici té quatre plantes: la primera, amb finestres romàniques i gòtiques, envoltada d'espitlleres; l'última gairebé va desaparèixer després d'un incendi l'any 1923. La porta principal és un arc de mig punt i a les plantes superiors s'hi poden veure les finestres d'arc conopial. En aquesta fortificació es troba una capella dedicada a Santa Anna.