La història de Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva es troba al bell mig d'un antic llac plio-quaternari, les restes més properes del qual són l'antic estany de Sils. Quan aquest llac es va dessecar començaren a aparèixer els pics dels primers turons volcànics de Maçanet, on s'instal•laren els primers pobladors de la zona.
Prehistòria
S'han trobat restes lítiques del paleolític als turons de Rosfèlix, puig Marí, can Roura i pràcticament a tots els llocs més alts del terme municipal. La majoria d'aquests jaciments, tots de superfície, tenen cronologies referides al paleolític inferior i mitjà. El material trobat, tallat en roques locals, està format per ascles, nuclis, trinxants, choppers, chopping tool, bifacials, etc
Cal Coix és una estació del paleolític superior, concretament de l'aurinyacià final (24.000-20.000 ac), tot i que hi apareixen elements anteriors i també posteriors del bronze inicial.
A l'igual que a cal Coix, en les estacions esmentades i en altres apareixen elements d'èpoques diferents. Del paleolític superior destaca una fulla solutriana (17.000-15.000 ac), i del neolític s'han trobat peces tallades en sílex, com ganivets i puntes de sageta, i peces polides sobre roques dures, sobretot destrals de cornubianita.
Restes de l'Ibèric
La instal·lació de cultura ibèrica més coneguda és el poblat de Montbarbat, de 5.700 m2 de superfície i datat entre els segles IV-II ac. Aquest poblat, compartit amb el municipi de Lloret de Mar, es va conèixer anys enrere com a conseqüència de l'obertura de vials de la urbanització Montbarbat. La zona es va protegir per evitar la destrucció i l'any 1978 van començar les excavacions. Entre les troballes va aparèixer ceràmica gris emporitana, ceràmica àtica de vernís negre i ceràmica comú ibèrica, feta a mà i a torn. Per altra banda, també es va trobar ceràmica ibèrica al turó de cal Coix, i al sector oest de Martorell hi ha restes d'un poblat amb testimonis ibèrics i romans.
Restes romanes
L'única referència antiga escrita de la romanització de la qual tenim constància és del segle XVII i es deu a l'escriptor Joan Gaspar Roig i Jalpí, que entre d'altres coses, diu que Maçanet fou famosa com a vila en temps dels romans.
D’aquesta cultura s'han trobat restes de teules romanes, de dolia, àmfores i ceràmica diversa, ibèrica i tardo-romana, en la neteja del castell de Torcafelló. La troballa més important es va fer l'any 1991, mentre es construïa a l'hort "d'en Bach", quan es va poder recuperar una petita part d’un important jaciment que quedà totalment destruït. S'hi trobaren teules romanes, molins de gra, d'oli (trull, peces de teler, fragments d'àmfora, vidre, metalls, terra sigil·lata, restes de fauna i monedes (la més antiga de les quals datada dos segles abans de Crist).
Tot l'entorn de l'hort "d'en Bach" és un gran assentament romà, com ho confirma que durant la construcció de les escoles velles, on avui hi ha l'ajuntament, hi aparegueren restes de parets i voltes que serviren com a suport als fonaments. També, durant les obres de sanejament del carrer Nou, l'any 1946, s'hi trobà una sitja de grans dimensions que avui dia encara resta enterrada. Així mateix, en les obres que es fan en aquesta zona, es localitza un gruix important de farcit.
Edat medieval
El primer document de l'època que coneixem i en què es fa referència a Maçanet de la Selva data de l'11 d'agost de 919, i tracta de la venta que Emo, filla de Sisegodo, fa a la comtessa Garsenda, vídua de Guifred II, d'unes propietats situades a la vall de Llagostera, en el comtat de Girona: "Els límits que té Locustaria (Llagostera), amb les seves viles, vilarets i termes són pel costat d'orient als termes de Valle Arace (la vall d'Aro) o Penitese( Penedès, dins el terme municipal de Llagostera) o bé a la Mar; i de migjorn arriba fins a la Mar, o bé als termes de Caldeses (Caulers) o límits de Mazanedo (antic terme de Maçanet de la Selva), a ponent igualment als termes de Mazanedo o als límits de Calidas (Caldes de Malavella) i...".
Existeix un altre document que fa referència a Maçanet de la Selva com a unitat singular i delimitada i que dóna fe que, l'any 1001, els comtes de Barcelona-Girona, Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, van concedir al vescomte de Girona Seniofred, l'alou de Lloret. Maçanet era, fins llavors, un sol territori unificat que comprenia també els termes que avui dia són Vidreres i Lloret de Mar. El document diu: "En nom del senyor. Jo, Ramon, comte i marquès, i la meva muller Ermessenda, comtessa, som donadors envers tu Seniofred vescomte. Car és manifest que tu vas fer-me concessió a precari de l'alou que tenies al comtat de Besalú en el lloc anomenat Palou [...] I per això et donem a tu el nostre alou que tenim el comtat de Girona en el terme de Maçanet en el lloc que anomenem Lloret, que conté cases amb corts i horts, arbres fruiters i no fruiters, terres i vinyes, bosc, conreu i erm...".
L'any 1079 es va consagrar l'església de Sant Romà de Lloret – avui, ermita de les Alegries- i es va corroborar, amb la definició d'aquesta parròquia rural, que a Maçanet li havia estat segregat el territori corresponent. Per aquest temps, Vidreres devia tenir el terme senyalitzat, encara que els límits eren una mica provisionals ja que, l'any 1385, hi havia vuit cases que eren inscrites en els dos municipis.
Títol de la Vila
Des de temps immemorials, Maçanet de la Selva frueix del títol de vila, que li va donar certa preponderància sobre els pobles de la rodalia. Es troba mencionat per escrit des de l'any 1395. No se sap fins avui que tal privilegi hagi estat concedit amb un document especial que ho consigni, expressament atorgat per l'autoritat sobirana, com s'ha esdevingut amb altres pobles. La categoria de vila representa un grau intermedi entre el de poble i el de ciutat i correspon a la possessió de certs privilegis o nombre d'habitants superior al d'una simple parròquia o poble.
Totes les condicions requerides per a la categoria de vila les va tenir el municipi de Maçanet almenys des de l'any 1318, en què va obtenir el privilegi de mercat. L'any 1393, el poble va assolir el privilegi de "fire". En aquest darrer document ja s'esmenta l'organització municipal en forma d'universitat i els seus administrats són anomenats prohoms (probi homines).
Evolució demogràfica
Des de 919, l'evolució demogràfica ha tingut alts i baixos com a conseqüència de les pestes i epidèmies que periòdicament assolaven aquestes contrades, així com també per les guerres que se succeïen entre comtes i reis.
La consueta de l'any 1371 parla de 146 "focs" que equivalen més o menys a 657 habitants, ja que cada "foc" es referia a una unitat familiar de 4 o 5 persones.
L'any 1385, Maçanet tenia 123 focs (554 habitants); el 1497, 423 habitants i el 1553, 468 habitants, any a partir del qual no es tenen més dades fins el 1718 en què, segons l'Enciclopèdia Catalana, tenia 327 habitants. Aquest cens, però, fou fet quatre anys després de la Guerra de Successió i no és gaire fiable.
L'any 1787 s'havia produït una important recuperació demogràfica, amb un cens de 934 habitants. El 1860 havia augmentat fins a 2.671, però en el 1900 havia tornat a baixar fins els 1.462 habitants; 1.671 l'any 1940, 1.525 l'any 1970, i 2.996 l'any 1989. La població de Maçanet el 2011 és de 7.099 habitants.
Segles XIX i XX
Fins al segle XIX i bona part del XX, la població de Maçanet es dedicava quasi en la seva totalitat a treballar la terra. Només hi havia alguns artesans que exercien oficis necessaris: ferrers, fusters, carreters, espardenyers, sabaters, sastres, el forn de pa, alguna botiga de queviures, barbers... No hi havia indústria de cap mena i dels oficis artesanals només destacava el d'esclopeter.
Actualment, hi ha un gran nombre d'indústries situades en els diversos polígons del poble, algunes de grans amb un elevat nombre de treballadors i altres, més nombroses, que corresponen a tallers i petites indústries. En les darreres dècades del segle passat es va urbanitzar bona part del municipi amb la creació d'urbanitzacions destinades a segona residència.
Aquells anys van comportar un canvi formidable en la vida de Maçanet de la Selva. L'any 1966 n’arribava el proveïment d'aigua potable; el 1969 es construïa la primera àrea urbana coneguda com "Urbanització de Martí Tomàs" actual avinguda Catalunya; el 1970 s'enderrocava l'antic porxet de la rectoria i de l'hort de l'església i la plaça s’obria cap a l'actual avinguda Sant Llorenç, mentre el mateix any s'iniciava el polígon industrial de Puigtió. L’any 1972 s'iniciaven les urbanitzacions Residencial Park i Montbarbat i d'altres de primera residència com Bellavista, a les que seguiren les urbanitzacions El Molí i Mas Altaba. L'any 1975 es construïa l'actual AP-7, molt important pel desenvolupament global de Maçanet.