Geografia

La geografia 

Situació

"Quan la carretera general de França, venint de Barcelona i del Maresme, deixa enrere l'Hostal del Coix, penetra a la comarca i permet de veure l'evasió de les seves terres sobre la llunyana perspectiva del Pirineu rutilant, es produeix un paisatge d'una immensa qualitat, d'una elegància sorprenent. Les arbredes i els camps dels primers termes agafen qualitats de llunyania i les llunyanies qualitats de proximitat, sobretot quan fa tramuntana. És un paisatge clar sense ésser brillant, dolç sense ésser apagat, inefable sense ésser deliqüescent. És un paisatge per a viure-hi tranquil·lament, per a estar-hi. La Selva és una depressió geogràfica en forma de quadrilàter tancat per tres costats. A migdia la tanquen les muntanyes de Tossa, o sigui, el massís del litoral que va des de Blanes a la vall d'Aro; les Gavarres a llevant; a ponent, el massís del Montseny i les Guilleries. És una comarca, doncs, gairebé tota rodejada de muntanyes; només pel cantó de les terres de Girona es produeix com una evasió de les seves ondulacions sobre el pla".

Així descriu Josep Pla, des de terres maçanetenques, la seva visió de la Selva. Ell la vol veure des de l'inici, ran de cal Coix, a la dreta el Montbarbat, a la seva esquerra el puig Marí i allà al davant la vista se li devia anar Torderola enllà cap al pla de l'estany de Sils, Riudarenes, Santa Coloma i com a teló de fons els Pirineus.

Maçanet de la Selva té 45,21 km2 d'extensió i es troba al sector meridional de la comarca de la Selva, ja al límit del Maresme. Limita amb els termes municipals de Sils i Riudarenes al nord; Massanes a l'oest i Fogars de Tordera, Tordera i Lloret de mar al sud, mentre que Vidreres és a l'est. Es troba a 100 metres sobre el nivell del mar.

El poble es divideix en vuit veïnats: Comajuliana, l'Estany, Marata, Miquel Ferrer, Pibitller, Puig Marí, Pujol i Soliva, i comprèn també la parròquia de Martorell. El travessa la riera Torderola i limita amb la riera de Santa Coloma i la sèquia de l'estany de Sils. La vila està comunicada per l'autopista A-7, la carretera Nacional II, la C-251, i per la línia ferroviària a l'estació de Maçanet-Massanes.

Flora

El subsòl és graníic, però queda recobert de restes volcàniques molt alterades. Als boscos de Maçanet, sota una base autòctona de l'alzinar, s'hi ha anat introduint el roure, el suro, el pi pinyoner, el pi marítim i, recentment el pi insigne i l'eucaliptus.

Als marges de la Torderola i d'alguns torrents creixen, de manera espontània o plantats per l'home, freixes, oms, plàtans, verns, pollancres, acàcies. Al pla hi trobem plantacions de pollancres i plàtans. Al voltant de Maçanet hi ha una gran varietat de matolls: heura, romeguera, arç blanc i negre, galzeran, coscoll, ginebró, esparreguera, farigola, ginestó, ginesta, ginestell, llentiscle...

Fauna

La fauna és variada: conills, llebres, senglars, guilles i esporàdicament algun esquirol, com a animals de pèl, i perdius, tudons, tórtores, becades, becadells, fredelugues, ànecs, tords, merles i gaigs com a animals de ploma.

Hi nien colònies d'estornell negre, mentre que volades de gralles busquen el seu refugi a la torre de Marata i gavines, gavians i garses s'alimenten de cucs i papus.

A la primavera, als camps es pot veure i escoltar la puput, i els boscos amaguen rossinyols i algun cucut. Els rapinyaires més freqüents són l'esparver, el falcó, el mussol i l'òliba.

Relleu i clima

Des del sud, mirant cap al nord, Maçanet comença per una zona muntanyosa que l'abraça també per la part de ponent i el deixa escapar planúria avall, cap al nord. Els turons que hi trobem en aquesta part sud no tenen pas gaire altura. El més important és el turó de Montbarbat (332m) que pertany a la Serralada Litoral i és de constitució granítica. A dalt d'aquest turó hi ha el terme que separa Maçanet dels municipis de Lloret i de Tordera. El poble és situat en una part més aviat elevada. La plaça es troba a una altura de 100 metres sobre el nivell del mar i d'aquí es va escampant fins a tocar el pla que, seguint la Torderola, arriba al pla dels estanys. Aquests terrenys són al·luvials.

Els turons de Maçanet formen una barrera que atenua la influència que la mar, bastant propera, té sobre el clima. Tot i això, el clima és suau i humit, amb una mitjana anual de 14 graus. A l'hivern, però, hi fa més fred que a les poblacions veïnes de la costa. El vent que més hi abunda és la suau brisa de marinada i de tant en tant ens arriba del nord la seca tramuntana, encara que força apaivagada. La boira hi és freqüent.